Diego Latorre
A Diego Latorre li agrada canviar sovint de llenguatge. De vegades és baralla amb la tela esgarrapant la pintura, com si vulgues treure alguna cosa de sota o crea entramats força matèrics, on aconsegueix un efecte rítmic molt especial, altres obres estan fetes a base de grafismes i relleus, on el continu equilibrar i desequilibrar es converteix en un joc on el resultat final és la conclusió de l’obra. Aquesta combinació i manera de fer (com diu l’artista) és ell mateix.
La inauguració va ser ahir dia 3, van venir amics de l’artista i amants de l’art que ens van voler acompanyar en aquest periple tan regenerador i suggeren que és l’observació de l’expressió creativa.
N.F.E. Coordinadora Premis Telax, galería Antoni Pinyol
